Alliberant poemes és una iniciativa que té una voluntat compromís social. Va néixer per denunciar la deshumanització de la ciutat i volent portar la poesia als carrers de la ciutat, als llocs pitjor tractats dels nostres barris. Els carrers són un espai de llibertat, però també un espai molt dur per a tots els que es veuen forçats a viure-hi.
Des de Alliberant Poemes hem iniciat una campanya que hem anomenat Paraules Compromeses, que volem que serveixi per col·laborar amb aquells que treballen per ajudar a la gent que viu als carrers de Barcelona.
Entrant en aquest enllaç podreu visitar una pàgina web a través de la qual podreu fer una donació a la Fundació Arrels.
I us deixo un poema que per a tots els que sigueu de Sants imagino que us podrà ser familiar.
L’home que passa els matins obrint i tancant la porta del Mercat de Sants a la gent que en entra i surt, sense que ell ho faci mai. No existeix.
La dona de les ulleres que t’atura un i mil cops cada dia a la carretera de Sants per demanar-te calers per poder fer un entrepà. No existeix.
La vella que seu cada dia de l’any, faci sol o plogui, davant de General Óptiques a Plaça de Sants, amb la pell cremada pel Sol i l’edat i l’única protecció d’una gorra, i que te la vista perduda i una mà cansada que demana subtilment. No existeix.
El negre que, assegut a l’entrada d’una entitat bancària de Carretera plora i fa dibuixos abstractes mentre espera una moneda al seu plat de plàstic. No existeix.
El vell que omple Plaça de Sants de xotis, sarsueles i de dotzenes de melodies d’altres músiques castisses fent sonar el seu atrotinat orguenet de coloraines. No existeix.
L’avi caribeny que recull llibres vells i els ven al passadís de Mercat Nou, sota les vies, en una parada improvisada a terra. No existeix.
La noia de 15 anys que s’ha fugat del centre i seu a un banc de Badal esperant que passi la nit. No existeix.
Ni els inquilins del caixer de la Caixa de Pensions del costat de l’Orfeó. Aquests tampoc existeixen.
No existeixen, però tots els que sou de Sants segur que els coneixeu.
0 comentaris:
Publica un comentari